20 de nov. 2017

L'apartat de Publicacions completament actualitzat


Finalment l'apartat de Publicacions es troba totalment actualitzat!

Aquest apartat conté totes les meves publicacions sobre les pedreres de marès que he fet durant tota la meva recerca i, a més, totes es troben en accés obert per la qual cosa es poden llegir i consultar en la seva totalitat.

Esper que vos pugui ser d'utilitat!

8 de nov. 2017

Article i Conferència / I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor


Els propers 10 i 11 de novembre es duran a terme les I Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor organitzades per l'Ajuntament de Llucmajor.

Al primer bloc de comunicacions del divendres 10 de novembre hi podré presentar una part de la meva recerca més recent sobre els rastres històrics de les pedreres de marès de Llucmajor, amb la comunicació "Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. Rastres històrics d'un paisatge actual".

Al programa complet de les Jornades es poden consultar totes les comunicacions acceptades, els resums de les mateixes i els horaris planificats.

La visibilització de la recerca local és imprescindible per augmentar el coneixement sobre el territori i, per tant, crec que és una molt bona oportunitat per a donar a conèixer les pedreres de marès com a part del nostre patrimoni i de la nostra identitat.

A continuació, el resum de la meva comunicació:
La meva recerca defensa la idea de que les pedreres de marès, des de la seva existència, han estat configuradores de la identitat de Mallorca, com a components essencials del seu paisatge i, especialment, del paisatge llucmajorer. A banda de trobar-nos davant d'espais amb una component estètica sublim, les pedreres de marès posseeixen un valor intrínsec vinculat a la nostra tradició i al nostre territori convertint-se en components inherents de la nostra cultura. Llucmajor ha estat testimoni de l'evolució de l'activitat extractiva de marès des del seu origen fins a l'actualitat, trobant marès a un 41,3% del seu territori (estenent-se per 125,5 km2). Des del centenar de pedreres registrades des de l'any 1406 fins a les set pedreres que encara avui extreuen marès, situen Llucmajor com a municipi capdavanter d'aquesta tradició a Mallorca. L'existència, per tant, d'aquestes pedreres en el nostre paisatge ha suposat la seva transformació en rastres d'aquesta memòria, reconeixent la seva presència significativa a diversos documents històrics, a llibres d'obra d'edificis singulars o a les primeres representacions cartogràfiques de l'illa. La representació de tots aquests rastres en una nova cartografia permetrà descobrir nous territoris de pedreres com a imatge d'una nova identitat del paisatge llucmajorer.

23 d’oct. 2017

Es Fornàs / Llucmajor #1

Pedrera inclosa al Catàleg de Patrimoni del Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma (codi SV-03) i qualificada amb la màxima protecció. Es troba propera a Son Verí Nou.

A post shared by Catalina Salvà (@catalina_salva) on

30 d’ag. 2017

Pedreres des del cel

Troballes meravelloses de la xarxa... 

El fotògraf Toni Miquel DonkeyFilms va fer aquest impressionant vídeo de la pedrera de Sa Real Nova, situada en el límit entre Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Es tracta d'un conjunt de pedreres de marès actives durant molts anys encara que ara es troben inactives.

Realment,és un document de gran valor tant per la qualitat d'imatge com pel registre d'aquest paisatge ara mateix inaccesible.

Des d'aquí li vull donar les gràcies per deixar-me compartir el seu vídeo.


ortofotografies extretes d'IDEIB




1 de març 2017

Territoris bessons #1 / Favignana (Itàlia)

Per la seva configuració geològica, les pedreres d'extracció de marès que existeixen a Mallorca tenen uns territoris bessons a la resta del Mar Mediterrani. Les properes pedreres de Menorca en són un exemple però és molt notable el paral·lelisme entre les altres illes mediterrànies com Sicilia i Malta. 

L'illa Favignana, molt propera a Sicilia i part de les illes Egadi, compta amb una quantitat notable de pedreres de marès, pirrere di tufo en dialecte sicilià, situades en conjunts vorejant els petits camins delimitats per murs de pedra seca. Actualment, com a Mallorca, la seva activitat es troba abandonada, però, curiosament, les pedreres segueixen obertes, com a memòria i identitat del propi paisatge de l'illa. 

Territoris bessons a quilòmetres de distància...

Ortofoto Favignana (fragment), 2017. Font: googlemaps


Pirrere di tufo a Favignana. Font: google steet view



4 d’abr. 2016

Article / Revista Labor & Engenho v.10, n.1, 2016

Fragments de cartografies històriques amb referències a pedreres de marès. (1) Mapa de l'Illa de Mallorca,Antoni Despuig, 1785, Instituto Geográfico Nacional; (2) Mapa General de Mallorca, Josep Marcaró Pasarius, 1958, Institut Cartogràfic de Catalunya

La revista Labor & Engenho acaba de publicar un dels darrers articles que he escrit on hi he desenvolupat una part de la meva recerca sobre les pedreres de marès. En aquest cas, l'article intenta aprofundir en l'evidència de rastres materials vinculats a la memòria intangible de les pedreres de marès de Mallorca, esdevenint l'article "Cartografía de la memoria. Lectura de los rastros de paisaje de las canteras de marès de Mallorca".

L'article també es pot descarregar des del següent enllaç: DESCARREGAR ARTICLE
I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.10 n.1 2016

"Catalina Salvá defiende que las canteras de marés, que se han venido explotando desde hace muchos siglos en Mallorca, su isla, forman parte de su identidad. El paso de los años, la falta de mantenimiento por parte de las empresas que las explotan, pero muy fundamentalmente el escaso reconocimiento por parte de la población, las ha condenado al olvido. Y sin embargo constituyen paisajes espectaculares grabados en la piedra. Algunos están sepultados por la vegetación tras años de olvido, lo que dificulta incluso su localización, habiendo sido elemento fundamental en la economía y la historia de la isla. La autora desvela pacientemente en su investigación, como han ido estructurando un territorio hecho de hermosas heridas."

André Munhoz de Argollo Ferrão; Joaquín Sabaté Bel; Rosa Lladós, 
Editorial L&E, v.10, n.1, 2016

18 de nov. 2015

Conferència / VI Jornades Low Tech UPC


El Grup Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia a l'Edificació (GICITED) de l'EPSEB (UPC) organitza, des de l'any 2010, les Jornades Low Tech sobre Recerca i investigació en materials i tècniques de baix impacte ambiental, que enguany compliran la 6a edició.

Dins de tot aquest programa, hi tindré l'oportunitat de presentar la meva recerca sobre les pedreres de marès, amb la conferència titulada: Les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca.

Des d'aquest enllaç es pot consultar el programa de les jornades: PROGRAMA VI Jornades LOW TECH
L'assistència és gratuïta, prèvia inscripció, que es pot fer al següent enllaç: INSCRIPCIONS VI Jornades LOW TECH

Des d'aquí, volia agraïr a tot l'equip del GICITED l'haver-me convidat a aquestes ja tradicionals jornades de l'EPSEB.

25 de juny 2015

Col·laboració a l'espai Fita a Fita de A vivir que son dos dias Baleares

Pedrera de Portals Vells. Font: Ajuntament de Calvià
El passat dissabte 20 de juny les pedreres de marès varen ser un element molt present al programa "A vivir que son dos dias Baleares" (Cadena Ser) conduït per na Marga Vives i on en Joan Carles Palos hi presenta la secció Fita a Fita. Allà ens suggerí una magnifica ruta a la pedrera de Portals Vells. Moltes gràcies per haver-m'hi convidat de manera virtual! 

 Aquí podreu sentir l'espai per si algú s'ho va perdre, us agradarà segur!

17 de juny 2015

Paisatges temporals


El temps és la variable intangible que construeix el paisatge, especialment el paisatge de les pedreres de marès. El temps és el que permet la conformació de les pedreres i la seva progressiva identificació com a paisatges de l'illa. La lectura dinàmica del paisatge a través del temps permet la seva comprensió com a procés, com és el cas de l'antiga pedrera de Sa Taulera, a Santa Margalida, on el temps ha permès el naixement d'un jardí salvatge al seu interior.

15 de març 2015

Les pedreres de marès a l'especial sobre Paisatge del diari Ara Balears

Pedrera de Son Jaume Andreu, Manacor, 2014
El diari Ara, i més concretament l'Ara Balears, publica avui un especial sobre Paisatge obrint portada amb el títol "El paisatge que volem".

L'editorial, molt apropiada, proposa "entendre que rere el concepte de paisatge no hi ha només la caduca idea d'una postal maquillada, d'un paratge idíl·lic, sinó la riquesa de la diversitat d'un patrimoni comú, construït entre tots i que a tots ens pertany". 

La meva recerca sobre les pedreres de marès ha trobat també el seu lloc en aquesta publicació, és un primer pas per reafirmar la seva condició de paisatge proposada sempre des de l'inici de la meva investigació.

Recoman llegir tot el diari, realment està ple d'idees i reflexions ben interessants, però aquí vos deix el trosset dedicat a les pedreres de marès.


* Agraesc profundament a na Mercè Pinya haver-me regalat aquesta oportunitat.

25 de febr. 2015

Article / Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70



Després d'uns quants mesos s'ha publicat el número 70 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana en el qual he tingut la oportunitat de publicar el meu article "El descobriment d'un paisatge desconegut. Les pedreres de marès, rastres oblidats en el territori de Mallorca".

Em complau enormement haver pogut publicar al  Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, amb antiguitat des de 1885, ja que és una publicació de referència en la matèria d'estudis històrics de les Illes Balears. 

[Aquí podeu llegir el resum de l'article]

"El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. La lectura del conjunt de pedreres es construeix sobre una matriu territorial evolutiva on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que configura una nova identitat de Mallorca."

Podeu consultar també l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE

Esper que sigui del vostre interès!

16 de des. 2014

Article / VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio


El VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio organitzat a Madrid a finals de novembre de 2014 m'acceptà el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, huella territorial del paisaje identitario de Mallorca.". Ara publica les actes del congrés on es poden consultar totes les comunicacions acceptades al mateix. 

[Aquí teniu un extracte de la comunicació]


Lo que pretende este artículo es la puesta de manifiesto de una realidad nunca 
observada de Mallorca. Primeramente, la propuesta del redescubrimiento de las 

canteras de marès como componentes primarios del territorio de la isla 

conformados a través del establecimiento de múltiples lazos históricos y culturales 

con esta. Será imprescindible, por tanto, el replanteo de una nueva mirada hacia 
ellas desvinculada de los prejuicios preconcebidos vinculados a las actividades 
extractivas en que, a priori, quedan enmarcadas. La investigación propuesta se 
mira desde el punto de vista del paisaje, como mirada que permite un trabajo en 
una escala variable, unas veces fijada entre la territorial y la arquitectónica y otras 
deslizante entre éstas, permitiendo una lectura innovadora que se aproxime a la 
sociedad para la transmisión de este paisaje de valor en sí mismo.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE





27 d’oct. 2014

Seminari European Quarry Landscapes Network


Aquest dijous 30 i divendres 31 d'octubre es celebrarà el seminari European Quarry Landscapes Network a Teruel, derivat del projecte Life+ enmarcat a Teruel. Es tractarà, des de diverses òptiques, la temàtica de les pedreres històriques i la seva conservació a nivell europeu.
Lamentàblement paisatgestransformats no hi podrà assistir, però esperem poder-hi participar en una altra ocasió!
Podreu trobar més informació als següents enllaços:
programa del seminari PROGRAMA

2 de set. 2014

Bases per a la reconstrucció la identitat

Fragments del Mapa de Mallorca elaborat per Antoni Despuig i Dameto (1785)
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

[extractes de l'article Cartografia de la memòria *]

El reconeixement dels trets que configuren el caràcter propi d’un lloc i que el fan únic i diferent a la resta és el que es traduiria com a trets identitaris d'un paisatge. Per a poder realitzar aquest reconeixement és necessari, però, que existeixi algú al qual li interessi poder fer aquesta elaboració mental, és a dir, els elements i condicions que ens permeten establir relacions i vincles respecte un paisatge no existeixen en el territori com a tals sinó que necessiten ser mirats des d'un observador que generi el procés perceptiu envers aquest territori. 

És oportú introduir el concepte d'identitat ja que, per definició, engloba el "conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa (1)", per tant, esbrinar quines són aquestes característiques que defineixen el paisatge de Mallorca serà la clau per a entendre la seva pròpia identitat. La relació entre el paisatge vinculat a un territori i la societat amb la qual es relaciona ve donada pel reconeixement del paisatge com a manifest de la pròpia identitat, com be expliquen Marangon i Tempesta (3) "la transformació del paisatge és, de fet, un dels processos a traves dels quals un grup social tendeix a afirmar la identitat pròpia" basant-se en les afirmacions de Costonis (4) que identifica l'existència d'un vincle entre el control de les característiques del paisatge i l'assoliment d'una identitat cultural directament vinculada al mateix.

Aquesta afirmació implica per si mateixa que les pedreres de marès ja són part de la identitat de Mallorca, només pels simples fets d'existir com a tals i d'haver estat creades per i per a la societat illenca. Serà necessari, però, iniciar un procés de retrocés per a poder desgranar quins han estat els elements existents en el paisatge de Mallorca que han esdevingut a partir del Territori de Pedreres i que, per tant, seran els conformadors de la seva identitat. Per a fer aquest procés es planteja la següent hipòtesi: existeixen elements ja residents en l'imaginari col·lectiu reconeguts com a elements, o be, identitaris, o be, de paisatge de l'illa que tenen una relació inseparable amb les pedreres de marès. Fer aflorar aquesta relació permet fer aflorar també les pedreres de marès com a elements de paisatge, per tant, elements conformadors de la identitat de Mallorca. 

La comprensió de les pedreres de marès, com a components físics del territori on es situen, pren un total sentit quan aquestes s'entenen mitjançant el llenguatge del propi territori, és a dir, la cartografia (2). Incorporar el concepte de cartografia a les lectures de la identitat és essencial ja que permet descobrir "part de la nostra memòria col·lectiva" (5). Entenent també que "el paisatge és llenguatge" (6) extreure d'ell les lectures que conté possibilitarà la comprensió total de tots els seus significats inherents. Per tant, el procés de reconstrucció de la identitat del paisatge de l'illa esdevindrà a partir d'una cartografia de la memòria vinculada a les pedreres de marès, basada en el reconeixement dels elements grafiats (vinculats a les pedreres) existents en la memòria col·lectiva i residents a les cartografies històriques existents.

Tres han estat els documents de referència utilitzats. Cronològicament, el primer ha estat un mapa cabdal en la història de la cartografia de Mallorca: el mapa elaborat per Antoni Despuig i Dameto l'any 1785. Aquest mapa conté nombrosos topònims de la nostra illa, contemplant no només els municipis sinó també les possessions, diferents geografies i camins. Així mateix ofereix una descripció gràfica i escrita de totes les viles i ciutats mallorquines. Hi podem trobar tres cites a pedreres de marès:
- Pedreretas (Santa Ponça), a la costa.
- Pedreras (Llucmajor, Cap Blanc),  properes a les actuals Pedreres Noves.
- Muro, llamada por los moros Algebeti es población de 1013 vecinos, era ya Villa en el año 1272. Su cosecha es de granos, ganado, cañamos, alcaparras y seda. Tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad. (Muro)

* SALVÀ MATAS, Catalina. "Cartografia de la memòria. Lectura dels rastres del paisatge de les 
pedreres de marès a Mallorca". A: Actas: VI Seminario Internacional de Investigación 
en Urbanismo. Barcelona: DUOT, Universitat Politècnica de Catalunya. 2014. 
·····························································································································
REFERÈNCIES
(1) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014)
(2) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014). Cartografia: Art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Mapa: Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada.
(3) 
MARANGON, F.; TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. NOGUÉ, J., PUIGBERT, L., BRETCHA, G. (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya.
(4) 
COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461 
(5) DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
(6) SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.

4 de juny 2014

Conferència / VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme - Cartografia de la memòria

Plànol de Porto Petro i Cala Llonga, 1891, Instituto Geográfico Nacional
Els propers 16 i 17 de juny a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona es celebrarà el VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme organitzat pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el Màster en Planejament Urbà i Regional de la Pontíficia Universidad Javeriana de Bogotà amb la col·laboració de les revistes Registros, Labor e Engenho,

Dins la línia d'Anàlisi i Ordenació del Paisatge, el dematí de dimarts 17 de juny presentaré l'article "Cartografia de la memòria", una de les darreres novetats de la meva recerca. Aquí podeu llegir-ne un breu resum:

El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges característics de Mallorca passa per entendre com aquestes han influït en la seva formació. L'objectiu principal de la investigació és la demostració de la hipòtesi originaria de la tesi, la qual entén que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de l'illa i, per tant, mereixen ser reconegudes com a components de valor d'aquest territori. El procés de reconeixement del Paisatge de Pedreres en el territori de Mallorca neix de l'anàlisi mitjançant la representació d'aquest cas d'estudi. La memòria, com a element intangible, no es troba present de manera material en el territori, però ha configurat la presència de rastres que en possibiliten la seva lectura. La reconstrucció de la memòria vinculada a les pedreres de marès a partir de la cartografia del procés que les ha originat i de la lectura de les seves traces intangibles serà el que permetrà visualitzar el seu imaginari col·lectiu com a imatge d'aquest paisatge arribant a determinar una identitat alhora reconeguda i pendent de descobrir.


Podeu descarregar el programa complet del Seminari al següent enllaç:
Programa VI Seminari

Conferència / Curs "Els paisatges culturals com a motor de desenvolupament"

L'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'École Súperieure d'Ingénierie Architecture et Urbanisme de Bamako organitzen el III Curs d'Especialització "ELS PAISATGES CULTURALS COM A MOTOR DE DESENVOLUPAMENT" del 29 de juny al 10 de juliol, dirigit pels professors Miquel Vidal i Abdoulaye Deyoko.
Data límit de matrícula: 16 de juny.

A una de les dues jornades de conferències del curs s'inclourà la presentació de "La identitat del buit", conferència on desenvoluparé el concepte de la identitat de l'illa de Mallorca a través del seu reconeixement en les pedreres de marès. 

Aquí es pot consultar el programa complet del curs. Totalment recomanable!
Programa Curs

12 de maig 2014

Pedreres i Patrimoni

fotografia: Catalina Salvà, 2011
El recentment aprovat inicialment Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida contempla la incorporació, com a bens a preservar i conservar, de 17 pedreres. Totes les pedreres que s'han incorporat a a aquest catàleg comparteixen la característica de ser pedreres de marès. La majoria són pedreres antigues, actualment en desús, però també s'ha proposat la incorporació al Catàleg d'una de les pedreres d'extracció de marès en actiu més espectaculars de l'illa, l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey). Aquesta pedrera, ja la varem presentar aquí a finals de l'any 2011 (veure enllaç) com una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa i el Catàleg la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació"
Aquest catàleg és un dels pocs que considera les pedreres de marès com a bens patrimonials a conservar i aquest fet hauria de suposar un canvi previ en la resta de catàlegs consecutius ja que les pedreres de marès són part de la nostra història, per tant, constitueixen un patrimoni per si mateixes tendint a la seva desaparició, com hem pogut veure, per exemple, amb la pedrera de Son Toni Amer (llegir article) pel seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears*.
A continuació es pot trobar el llistat de pedreres incloses en el Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida:
               EE13 Pedrera de Son Real I
               EE14 Pedrera de Son Real II
               JA87 Sa Cova de Ses Pedreres
               JA94 Pedrera de Can Toni Carboner
               JA114 Pedrera i necròpolis a Sa Boleda
               JA135 Talaiot i pedrera a Binicaubell
               JA148 Pedrera a Son Doblons
               JA161 Pedrera a la carretera de Can Picafort I
               JA162 Pedrera a la carretera de Can Picafort II
               JA163 Pedrera als establits de Son Fullós
               JA164 Pedrera a Can Bergues
               JA165 Pedrera den Carreres
               JA166 Pedrera a n'es Figueral
               JA167 Pedrera al torrent de Son Real I
               JA168 Pedrera al torrent de Son Real II
               JA169 Poblat i pedrera a l'antic camí d'Artà
               JA171 Pedrera a Son Marí

* Es poden trobar més detalls sobre aquesta afirmació al capítol 2 de l'article 
La memòria d'un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta 
territorial del paisatge identitari de Mallorca (llegir article)

18 d’oct. 2013

Article / Revista Labor & Engenho v.7, n.3, 2013


La revista de Brasil Labor & Engenho ha publicat el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, trazas territoriales de un nuevo paisaje de Mallorca" en el seu darrer número.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE
I també la resta de la revista: Labor & Engenho v.7, n.3, 2013

"Catalina Salvà reclama con exquisita delicadeza una especial  atención sobre un hermoso paisaje resultante de una actividad vinculada a la aparición de  las primeras construcciones civilizadas en la isla. Su historia es la de sus piedras y canteras, que explica con pasión evidente, reivindicando la calidad estética de un territorio de marés.  Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."
Melisa Pesoa & Joaquín Sabaté Bel, Editorial L&E, v.7, n.3, 2013

19 de juny 2013

Article / V Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme / La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca



Els passats 13 i 14 de juny es va celebrar la cinquena edició del Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme, organitzat pel Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Instituto del Conourbano de la Universidad Nacional de General Sarmiento i l'Instituto de Arte Americano de la Universidad de Buenos Aires.

Dins de l'apartat de Paisatge vaig tenir la ocasió de presentar un extracte de la tesina de màster presentada  a finals de gener de 2013. L'article en qüestió desenvolupava una de les aproximacions més importants de la meva recerca: la consideració de l'existència d'una component territorial entre les pedreres de marès, fet que dóna lloc al títol del mateix: La memòria d'un paisatge gravat: les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca. Aquest article va ser seleccionat per a publicar-se al número especial de la revista IDENTIDADES. Territorio, Cultura, Patrimonio editada pel Laboratori Internacional de Paisatges Culturals del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya.

"Toponimia, geología, cartografía, paisajismo, geografía y arquitectura se funden en 
un bello texto que argumenta la identidad de Mallorca en sus pedreras."
Joaquim Sabaté , editorial de IDENTIDADES nº 4



(extret de: http://hdl.handle.net/2099/13670)



Resum
El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges que conformen la identitat i memòria d’una part molt extensa de Mallorca passa per desenvolupar la consideració de l’existència d’un lligam de component territorial entre aquestes pedreres. El desenvolupament de la noció de territorialitat vinculada a les pedreres intenta ser una nova mirada interpretativa d’aquestes, fins ara enteses com a entitats aïllades immerses en una totalitat desconeguda. La lectura, a través del reconeixement de l’evolució en el temps del conjunt de pedreres, es construeix sobre una matriu territorial evolutiva, on les pedreres esdevenen rastres d’aquest procés. La representació d’aquests rastres de diferents estadis temporals provoca la detecció de conjunts de pedreres, presents en gran part de la geografia de l’illa, apuntant a l’existència d’un Territori de Pedreres, determinant d’una percepció d’un nou paisatge que, a través de les pedreres, configura una nova identitat de Mallorca.


24 d’abr. 2013

Seqüències de pedreres / LLUCMAJOR l'evolució del paisatge

La temporalitat desvelada
La pedrera de Son Garcias es troba a Llucmajor i s'hi accedeix per la carretera de s'Aranjassa. En el seu entorn es poden trobar els exemples paradigmàtics vinculats a les pedreres, coexistint una pedrera recent d'extracció de blocs (la que apareix a la fotografia) amb una d'extracció de picadís i amb una pedrera latent desapareguda.
[Veure localització] 


14 de gen. 2013

Seminari Projectes en Paisatges Culturals, 15 i 16 de gener de 2013 ETSAV

En el marc de l'assignatura optativa Projectes en Paisatges Culturals oferta pel Departament d'Urbanisme i Ordenació del territori de la UPC comença demà amb la programació d'un seminari obert sobre paisatges culturals de diferents territoris.

DIMARTS , 15 de gener de 2013 VISIONS, POSICIONS
09:00 - 10:00 Paisatge? Carles Llop, Josep Maldonado
10:00 - 11:00 Paisatge: conceptes, claus de lectura i aproximacions disciplinars Carles Llop
11:00 - 11:30 Debat cafè
11:30 - 12:30 Del Jardí de l’Edèn al gran jardí Mogol Carmen Bonell
12:30 - 13:30 El paisatge des de la mirada del fotògraf Adrià Goula
13:30 - 14:00 Debat
16:00 - 17:00 El paisatge des de la geografia Francesc Muñoz
17:00 - 18:00 Els paisatges culturals i espirituals Josep María Mallarach
18:00 - 19:00 Els paisatges del Pla de Lleida Maria Goula
19:00 - 19:30 Debat

DIMECRES, 16 de gener de 2013 PROJECTES
09:00 - 10:00 Paisatges culturals Carles Llop
10:00 - 11:00 Territori lenti, una manera d’entendre el paisatge Josep Maldonado
11:00 - 11:30 Gestió conscient, ètica i responsable del paisatge Albert Cortina
11:30 - 12:00 Debat cafè
12:00 - 13:00 Projectes des de i en el paisatge Toni Gironés
13:00 - 14:00 Projectes Biennal Europea de paisatge Marina Cervera
16:00 - 17:00 Paisatges de les pedreres Catalina Salvà
17:00 - 18:00 Experiències de projecte i gestió de paisatges Pere Sala, Observatori del paisatge de Catalunya
18:00 - 19:30 Debat

Descàrrega programa
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, C/Pere Serra 1-15, Sant Cugat del Vallès
http://paisajesculturales.50webs.com/

24 d’oct. 2012

Article / Fissures on the landscape: the sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca

Imatge extreta de l'article. Elaborada per l'autora. Tots els drets reservats

El passat mes de gener va tenir lloc el 6è Congrés Internacional de International Forum on Urbanism a Barcelona, titulat TOURBANISM. L'article que hi vaig presentar "Fissures on the landscape: the sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca" es va incloure en l'apartat Cap a un nou paradigma. Turisme cultural en contextos institucionals pobres. 


Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: [article]
(extret de: http://hdl.handle.net/2099/12589)

Podeu consultar la revista completa al següent enllaç: [revista ARA any 3 nº 2]

Resum
Les pedreres de marès de Mallorca són un dels paisatges més estesos de l'illa. Tot i això, aquestes són fins avui en dia paisatges desconeguts, passant inadvertides, quedant en la parcel·la de l’oblit col·lectiu. Aquest article intenta oferir una mirada panoràmica cal a les pedreres de marès, a nivell de rastreig entre les diferents escales que les emmarquen. La proposta d'una comprensió de la seva dimensió territorial latent envers l'illa acaba proposant l’aparició i definició d'un nou concepte: el Territori de Pedreres. paisatge que permetrà el descobriment posterior de cada pedrera, fet només possible mitjançant el propi recorregut que en permet l'accés, element físic que es convertirà en l’aspecte diferenciador de cada una d’elles. El valor que ofereix el marès com a material de construcció, per excel·lència, a l'illa és derivable, per tant, a les pedreres d'on s'extreu. Aquestes han definit la seva memòria, tradició i identitat de l'illa oferint la possibilitat de relacionar-hi els nombrosos elements del patrimoni que han generat, convertint-se en part del patrimoni cultural i paisatgístic de Mallorca.

L'article va ser un dels elegits per a la seva publicació a les actes del congrés que va editar de manera especial la revista ARA Journal of Tourism Research. Es pot trobar a ARA Journal of Tourism Research. Vol 3 Num 2. 2011. ISSN: 1997-2520  http://www.arajournal.net/

[tots els textos i imatges d'aquest article tenen absolutament tots els drets reservats i no es poden utilitzar sense el permís de la seva autora]

1 d’oct. 2012

Mining as Demining, Laos / Xiaoxuan Lu

Mining as Demining
Synchronizing the processes of resource extraction in the post-war landscape of Laos 

L'alumna Xiaoxuan Lu del Master in Landscape Architecture a la GSD de Harvard presenta la seva tesi final de màster, tutoritzada pel professor Pierre Bélanger. La tesi es titula "Bombs, Wood, & Gold: Synchronizing the Processes of Mining and De‐mining in the Post‐War Landscape of Laos"

La tesi pren com a cas d'estudi una gran zona minera de Laos, proposant una nova manera d'implantació de noves mines en el territori, basant-se en l'aplicació d'un nou concepte de la seva creació: demining (equivalent a des-mineria). Es tracta d'entendre la mineria des del punt de vista de l'arquitectura del paisatge, per tant, com a generadora de paisatge, reconsiderant el concepte tradicional que emmarca la mineria, aprofitant-la per a redibuixar un territori que no només ha patit les explotacions mineres sinó que és el territori més bombardejats del món. Es proposa una nova distribució de les mines, respectant les geometries del territori i descentralitzant-les, determinant un nou tipus d'integració en el paisatge.

La tesi ha estat guanyadora del premi ASLA Student Awards 2012 en la categoria d'Anàlisi i Planejament. 



27 de juny 2012

Carrières de Lumières

Les Pedreres subterrànies de la Val de l'Enfern es varen obrir, principalment, per extreure la pedra per a la construcció del Castell i el poble de Les Baux de Provence, França. L'any 1935 les pedreres finalitzaren la seva explotació i no fou fins al 1975 quan el fotògraf Albert Plecy  (juntament amb Anne Plecy) realitzà la primera intervenció escenogràfica a les pedreres, convertint-les en teló de fons per a projeccions audiovisuals. Ara, el passat 30 de març de 2012, les pedreres foren obertes una altra vegada, gestionades per l'associació Culturespaces inaugurant una intervenció artística renovada, renaixent les Carrières de Lumières



25 de juny 2012

VII Biennal Europea de Paisatge


Els propers 27, 28 i 29 de setembre de 2012 tornarà a Barcelona la Biennal Europea de Paisatge, en la seva 7a edició i baix el lema Biennal versus Biennal.

Resum del programa (descarrega original):
27Setembre
Finalistes del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba
28Setembre
Julie Bargmann / fundadora directora de D.I.R.T. studioprofessora de la Universitat de Virgínia (EUA)
Michel Desvigne / fundador director de MDP i Gran Premi de l’Urbanisme de França 2011
João Ferreira Nunes / fundador director de PROAP, Estudos e Projectos de Arquitectura Paisagista
Marieke Timmermans / cap del Departament de Paisatge de l’Akademie of Architecture, Amsterdam School of Arts i propietària de la4sale
Lliurament dels Premis de Paisatge 2012 / 7è Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba
29Setembre
Biennal feat. Topos: El món del paisatgisme
Robert Schäfer / Sébastien Penfornis / Reiulf Ramstad / Christina Tenjiwe Kaba / Herbert Dreiseitl / Kathryn Gustafson

incripcions abans del 3 de setembre
Professionals / 141,60 € 
Estudiants / 88,5 €
Grups / 118 € (per persona)

Lloc / Palau de la Música Catalana, Petit Palau / Sant Pere Més Alt, s/n. Barcelona

22 de maig 2012

Pedreres descobertes

Un pot pensar que es tracta d'una pedrera de marès de Mallorca...
                               ... però en realitat és una pedrera d'extracció de tufo a Marsala, Sicilia!



Ephemeral Arts Connection Europe 2011

17 de maig 2012

Bibliografia / Geografia del Paisatge

Al següent enllaç podrem trobar una bona selecció de bibliografia relacionada amb la disciplina de la Geografia del Paisatge. Concretament, l'ha proporcionada el professor Gabriel Alomar* per a l'assignatura Geografia del Paisatge (1377) impartida a la Universitat de les Illes Balears (UIB), al que agraesc l'esforç de recopilació, selecció i publicació al blog de dita assignatura.

bibliografia Geografia del Paisatge

extret de paisatge.blogspot.com.es entrada del dia 22 de març de 2011
* Gabriel Alomar Garau és llicenciat en Geografia per la UB i professor del Departament de Geografia Física de la UIB. També és el president del Col·legi de Geògrafs de les Illes Balears. blog de l'assignatura

16 de maig 2012

Seqüències de pedreres / MURO paisatges amagats

Progressions revelades 
La lectura selectiva del paisatge existent descobreix el món amagat.
Les seqüències successives de pedreres en el territori de Muro queden superposades com a una capa invisible del paisatge que se'ns presenta.

9 de maig 2012

Seqüències de Pedreres / MURO

Seqüències del paisatge generat per diferents pedreres. A l'est de Muro les diferents pedreres històriques i actuals exerceixen de ròtula entre els caps i el bosc, determinant un sistema progressiu d'aparicions en el territori. 

ortofoto de 2010 IDEIB


13 de març 2012

Una pedrera recuperada... no, més ben dit, una pedrera esborrada


hort: [s. XIV; del ll. hŏrtus 'jardí; hort'] 
m 1 AGR Terreny de regadiu, no gaire extens, on hom 
conrea especialment hortalisses i fruiters.

Últimament s'ha posat de moda consumir part del territori amb "horts solars". No crec que aplicar el concepte hort a un tros de terreny que, tot i que "produeix" energia solar, consumeix el seu principal recurs: la seva fertilitat. Ens trobem, per tant, davant un error de concepte, ja que la seva concepció i justificació neix d'una incoherència. Trobem varis exemples a Mallorca d'aquestes instal·lacions, que teòricament aprofiten les traces d'antigues pedreres de marès. De sobra és sabut que les pedreres de marès no destaquen per la seva gran extensió, per tant, es necessita incrementar la seva superfície per a poder rendibilitzar la inversió, de manera que a més d'anular una part del nostre paisatge i història, també es nega que aquest tros de territori pugui tornar al paisatge i integrar-se a les seves lògiques i acaba generant un paisatge completament artificial. No es podrien plantejar altres ubicacions d'aquestes instal·lacions a espais inerts, evitant, la desertització del territori que ocupen? No es pot pensar que només perquè ja s'hi pot situar l'etiqueta d'energies netes la seva localització pot destruir l'entorn on s'ubica? Potser ens ho hauriem de plantejar...

antiga pedrera de Son Toni Amer, Campos, Mallorca

12 de febr. 2012

Reconversió de la Pedrera Sankt Margarethen, Austria

L'estudi d'arquitectura AllesWirdGut Architektur ZT GmbH ha reconvertit la pedrera romana de Sankt Margarethen (Àustria) en un espai per a la realització de festivals d'òpera.
Les condicions impressionants de la pedrera permeten oferir un espai singular per a les representacions. L'aprofitament de les característiques d'aquest espai li proporcionen més valor del que hauria tingut sense aquest nou ús. Pensar en que les pedreres es poden convertir en nous espais que retornen a la societat no és cap idea equivocada. A més, fer-ho de manera subtil, i incrementant els valors que proporciona la pedrera, però respectant-la, que es manifesta en aquest exemple real, permet la comprensió del significat d'aquests espais.


1 de febr. 2012

Nova publicació del projecte de recuperació d'una pedrera de marès

El projecte final de carrera: Nou Cementiri a Llucmajor - Recuperació d'una Pedrera de Marès ha estat publicat al Catálogo de Buenas prácticas para el paisaje per haver resultat finalista del III Premi Mediterrani de Paisatge.
(pàgines 168-169)

24 de gen. 2012

Conferència a TOURBANISM

Les pedreres de marès, seran presents al 6th Conference of International Forum on Urbanism.
La conferència tindrà lloc el dia 26 de gener de 2012 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, a les 12.30h.

El congrés té com a objectiu generar un intercanvi entre el món acadèmic i el debat professional, per investigar les oportunitats i els riscos per al desenvolupament turístic sostenible i per discutir les visions, conceptes i millors pràctiques. En aquest marc de causes i raons, seran analitzats els processos de transformació i les estratègies de planificació a tot el món, aplicant conceptes de disseny per a undesenvolupament més sostenible del turisme.

Fissures on the Landscape. The sandstone quarries, traces of the heritage landscape of Mallorca s'enmarca en les sessions paral·leles del congrés dins el grup del turisme cultural en "contextos institucionals febles"

tourbanism.ifou.org


14 de gen. 2012

Bibliografia / Escenaris a Líthica, 2011 / 2a part

CASILLAS GAMBOA, Luis (ed.). Escenaris a Líthica. Madrid: Editorial Munilla-Lería, 2011
Els projectes que es plantejaven a les Pedreres de s'Hostal de Menorca ja venien marcats per un programa determinat pels responsables del taller: un Centre d'Arts Escèniques.
Hagués pogut ser interessant establir una discussió sobre quines activitats es poden plantejar a pedreres inactives. Potser ha estat una oportunitat perduda d'aprofundir sobre quines haurien de ser les maneres d'actuar envers les pedreres de marès, però segur que pels alumnes i professors (i tota la gent que s'hagi pogut vincular d'alguna manera en aquest projecte) s'ha despertat una sensibilitat diferent cap a les pedreres de marès.
No em puc deixar de dir, que l'espectacularitat de l'entorn on treballaven ha permès el desenvolupament de projectes ben interessants, no només a nivell de resoldre un programa sinó també per representar un paisatge oblidat.
(veure més)

Muntatge de vàries imatges resultants dels projectes

11 de gen. 2012

Bibliografia / Escenaris a Líthica, 2011

CASILLAS GAMBOA, Luis (ed.). Escenaris a Líthica. Madrid: Editorial Munilla-Lería, 2011
Publicació sorgida des de l'Escola Politècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat CEU San Pablo de Madrid, el 2007, proposa als seus alumnes com a Projecte Final de Carrera la creació d'un Centre d'Arts
Escèniques a Líthica. Entre 2007 i 2010 més de cent alumnes han treballat en aquest suggerent i difícil projecte a les Pedreres de s'Hostal, Menorca. (programa curs)
Aquest llibre recull alguns d'aquests projectes que han elaborat els diferents alumnes del curs. 
A part del llibre també varen realitzar una exposició durant el juliol de 2010 a la Sala de Cultura de Sa Nostra, a Ciutadella. (més informació) (galeria de fotos) (relacionat)