16 de des. 2014

Article / VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio


El VII Congreso Internacional de Ordenación del Territorio organitzat a Madrid a finals de novembre de 2014 m'acceptà el meu article "La memoria de un paisaje grabado. Las canteras de marès, huella territorial del paisaje identitario de Mallorca.". Ara publica les actes del congrés on es poden consultar totes les comunicacions acceptades al mateix. 

[Aquí teniu un extracte de la comunicació]


Lo que pretende este artículo es la puesta de manifiesto de una realidad nunca 
observada de Mallorca. Primeramente, la propuesta del redescubrimiento de las 

canteras de marès como componentes primarios del territorio de la isla 

conformados a través del establecimiento de múltiples lazos históricos y culturales 

con esta. Será imprescindible, por tanto, el replanteo de una nueva mirada hacia 
ellas desvinculada de los prejuicios preconcebidos vinculados a las actividades 
extractivas en que, a priori, quedan enmarcadas. La investigación propuesta se 
mira desde el punto de vista del paisaje, como mirada que permite un trabajo en 
una escala variable, unas veces fijada entre la territorial y la arquitectónica y otras 
deslizante entre éstas, permitiendo una lectura innovadora que se aproxime a la 
sociedad para la transmisión de este paisaje de valor en sí mismo.

Podeu consultar l'article complet al següent enllaç: LLEGIR ARTICLE





27 d’oct. 2014

Seminari European Quarry Landscapes Network


Aquest dijous 30 i divendres 31 d'octubre es celebrarà el seminari European Quarry Landscapes Network a Teruel, derivat del projecte Life+ enmarcat a Teruel. Es tractarà, des de diverses òptiques, la temàtica de les pedreres històriques i la seva conservació a nivell europeu.
Lamentàblement paisatgestransformats no hi podrà assistir, però esperem poder-hi participar en una altra ocasió!
Podreu trobar més informació als següents enllaços:
programa del seminari PROGRAMA

2 de set. 2014

Bases per a la reconstrucció la identitat

Fragments del Mapa de Mallorca elaborat per Antoni Despuig i Dameto (1785)
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

[extractes de l'article Cartografia de la memòria *]

El reconeixement dels trets que configuren el caràcter propi d’un lloc i que el fan únic i diferent a la resta és el que es traduiria com a trets identitaris d'un paisatge. Per a poder realitzar aquest reconeixement és necessari, però, que existeixi algú al qual li interessi poder fer aquesta elaboració mental, és a dir, els elements i condicions que ens permeten establir relacions i vincles respecte un paisatge no existeixen en el territori com a tals sinó que necessiten ser mirats des d'un observador que generi el procés perceptiu envers aquest territori. 

És oportú introduir el concepte d'identitat ja que, per definició, engloba el "conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa (1)", per tant, esbrinar quines són aquestes característiques que defineixen el paisatge de Mallorca serà la clau per a entendre la seva pròpia identitat. La relació entre el paisatge vinculat a un territori i la societat amb la qual es relaciona ve donada pel reconeixement del paisatge com a manifest de la pròpia identitat, com be expliquen Marangon i Tempesta (3) "la transformació del paisatge és, de fet, un dels processos a traves dels quals un grup social tendeix a afirmar la identitat pròpia" basant-se en les afirmacions de Costonis (4) que identifica l'existència d'un vincle entre el control de les característiques del paisatge i l'assoliment d'una identitat cultural directament vinculada al mateix.

Aquesta afirmació implica per si mateixa que les pedreres de marès ja són part de la identitat de Mallorca, només pels simples fets d'existir com a tals i d'haver estat creades per i per a la societat illenca. Serà necessari, però, iniciar un procés de retrocés per a poder desgranar quins han estat els elements existents en el paisatge de Mallorca que han esdevingut a partir del Territori de Pedreres i que, per tant, seran els conformadors de la seva identitat. Per a fer aquest procés es planteja la següent hipòtesi: existeixen elements ja residents en l'imaginari col·lectiu reconeguts com a elements, o be, identitaris, o be, de paisatge de l'illa que tenen una relació inseparable amb les pedreres de marès. Fer aflorar aquesta relació permet fer aflorar també les pedreres de marès com a elements de paisatge, per tant, elements conformadors de la identitat de Mallorca. 

La comprensió de les pedreres de marès, com a components físics del territori on es situen, pren un total sentit quan aquestes s'entenen mitjançant el llenguatge del propi territori, és a dir, la cartografia (2). Incorporar el concepte de cartografia a les lectures de la identitat és essencial ja que permet descobrir "part de la nostra memòria col·lectiva" (5). Entenent també que "el paisatge és llenguatge" (6) extreure d'ell les lectures que conté possibilitarà la comprensió total de tots els seus significats inherents. Per tant, el procés de reconstrucció de la identitat del paisatge de l'illa esdevindrà a partir d'una cartografia de la memòria vinculada a les pedreres de marès, basada en el reconeixement dels elements grafiats (vinculats a les pedreres) existents en la memòria col·lectiva i residents a les cartografies històriques existents.

Tres han estat els documents de referència utilitzats. Cronològicament, el primer ha estat un mapa cabdal en la història de la cartografia de Mallorca: el mapa elaborat per Antoni Despuig i Dameto l'any 1785. Aquest mapa conté nombrosos topònims de la nostra illa, contemplant no només els municipis sinó també les possessions, diferents geografies i camins. Així mateix ofereix una descripció gràfica i escrita de totes les viles i ciutats mallorquines. Hi podem trobar tres cites a pedreres de marès:
- Pedreretas (Santa Ponça), a la costa.
- Pedreras (Llucmajor, Cap Blanc),  properes a les actuals Pedreres Noves.
- Muro, llamada por los moros Algebeti es población de 1013 vecinos, era ya Villa en el año 1272. Su cosecha es de granos, ganado, cañamos, alcaparras y seda. Tiene en su distrito una Cantera de piedra de muy buena calidad. (Muro)

* SALVÀ MATAS, Catalina. "Cartografia de la memòria. Lectura dels rastres del paisatge de les 
pedreres de marès a Mallorca". A: Actas: VI Seminario Internacional de Investigación 
en Urbanismo. Barcelona: DUOT, Universitat Politècnica de Catalunya. 2014. 
·····························································································································
REFERÈNCIES
(1) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014)
(2) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. 2a Edició (en línia) http://dlc.iec.cat/ (Consulta: 27 gener 2014). Cartografia: Art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Mapa: Representació sobre una superfície plana de la superfície de la Terra o d’una part d’ella segons una escala donada.
(3) 
MARANGON, F.; TEMPESTA, T. (2009). La valoració econòmica del paisatge. Una proposta d’indicadors. J. NOGUÉ, J., PUIGBERT, L., BRETCHA, G. (eds.). Indicadors de paisatge: reptes i perspectives (77-109). Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya.
(4) 
COSTONIS, J. J. (1982). Law and aesthetics: a critique and a reformulation of the dilemma. Michigan Law Review (Michigan), vol. 80, num. 3, 355-461 
(5) DOOREN, N. (2013). Reflexiones sobre representación. Paisea: revista de paisajismo. Representación 2 (València), 27, 4-12.
(6) SPIRN, A. W. (1998). The Language of Landscape. London: Yale University Press.

4 de juny 2014

Conferència / VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme - Cartografia de la memòria

Plànol de Porto Petro i Cala Llonga, 1891, Instituto Geográfico Nacional
Els propers 16 i 17 de juny a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona es celebrarà el VI Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme organitzat pel Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el Màster en Planejament Urbà i Regional de la Pontíficia Universidad Javeriana de Bogotà amb la col·laboració de les revistes Registros, Labor e Engenho,

Dins la línia d'Anàlisi i Ordenació del Paisatge, el dematí de dimarts 17 de juny presentaré l'article "Cartografia de la memòria", una de les darreres novetats de la meva recerca. Aquí podeu llegir-ne un breu resum:

El procés de posar de manifest les pedreres de marès com un dels paisatges característics de Mallorca passa per entendre com aquestes han influït en la seva formació. L'objectiu principal de la investigació és la demostració de la hipòtesi originaria de la tesi, la qual entén que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de l'illa i, per tant, mereixen ser reconegudes com a components de valor d'aquest territori. El procés de reconeixement del Paisatge de Pedreres en el territori de Mallorca neix de l'anàlisi mitjançant la representació d'aquest cas d'estudi. La memòria, com a element intangible, no es troba present de manera material en el territori, però ha configurat la presència de rastres que en possibiliten la seva lectura. La reconstrucció de la memòria vinculada a les pedreres de marès a partir de la cartografia del procés que les ha originat i de la lectura de les seves traces intangibles serà el que permetrà visualitzar el seu imaginari col·lectiu com a imatge d'aquest paisatge arribant a determinar una identitat alhora reconeguda i pendent de descobrir.


Podeu descarregar el programa complet del Seminari al següent enllaç:
Programa VI Seminari

Conferència / Curs "Els paisatges culturals com a motor de desenvolupament"

L'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'École Súperieure d'Ingénierie Architecture et Urbanisme de Bamako organitzen el III Curs d'Especialització "ELS PAISATGES CULTURALS COM A MOTOR DE DESENVOLUPAMENT" del 29 de juny al 10 de juliol, dirigit pels professors Miquel Vidal i Abdoulaye Deyoko.
Data límit de matrícula: 16 de juny.

A una de les dues jornades de conferències del curs s'inclourà la presentació de "La identitat del buit", conferència on desenvoluparé el concepte de la identitat de l'illa de Mallorca a través del seu reconeixement en les pedreres de marès. 

Aquí es pot consultar el programa complet del curs. Totalment recomanable!
Programa Curs

12 de maig 2014

Pedreres i Patrimoni

fotografia: Catalina Salvà, 2011
El recentment aprovat inicialment Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida contempla la incorporació, com a bens a preservar i conservar, de 17 pedreres. Totes les pedreres que s'han incorporat a a aquest catàleg comparteixen la característica de ser pedreres de marès. La majoria són pedreres antigues, actualment en desús, però també s'ha proposat la incorporació al Catàleg d'una de les pedreres d'extracció de marès en actiu més espectaculars de l'illa, l'anomenada JA165 Pedrera den Carreres (o també coneguda com a Vernissa Vey). Aquesta pedrera, ja la varem presentar aquí a finals de l'any 2011 (veure enllaç) com una de les pedreres actives de marès més impressionants de l'illa i el Catàleg la qualifica amb un nivell de protecció Integral A1, és a dir, obligant a una "preservació íntegra del bé, sense cap possibilitat de canvi que comporti una modificació en la seva estructura, distribució i elements d’acabat. Haurà de mantenir l’ús original o un altre compatible amb l’adequat manteniment i protecció del bé. Només s’hi permeten obres de conservació, restauració i consolidació (...). En aquest cas concret, no es permetran obres de recuperació"
Aquest catàleg és un dels pocs que considera les pedreres de marès com a bens patrimonials a conservar i aquest fet hauria de suposar un canvi previ en la resta de catàlegs consecutius ja que les pedreres de marès són part de la nostra història, per tant, constitueixen un patrimoni per si mateixes tendint a la seva desaparició, com hem pogut veure, per exemple, amb la pedrera de Son Toni Amer (llegir article) pel seu rebliment amb residus recomanat de manera insistent pel Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears*.
A continuació es pot trobar el llistat de pedreres incloses en el Catàleg de Protecció del Patrimoni del Municipi de Santa Margalida:
               EE13 Pedrera de Son Real I
               EE14 Pedrera de Son Real II
               JA87 Sa Cova de Ses Pedreres
               JA94 Pedrera de Can Toni Carboner
               JA114 Pedrera i necròpolis a Sa Boleda
               JA135 Talaiot i pedrera a Binicaubell
               JA148 Pedrera a Son Doblons
               JA161 Pedrera a la carretera de Can Picafort I
               JA162 Pedrera a la carretera de Can Picafort II
               JA163 Pedrera als establits de Son Fullós
               JA164 Pedrera a Can Bergues
               JA165 Pedrera den Carreres
               JA166 Pedrera a n'es Figueral
               JA167 Pedrera al torrent de Son Real I
               JA168 Pedrera al torrent de Son Real II
               JA169 Poblat i pedrera a l'antic camí d'Artà
               JA171 Pedrera a Son Marí

* Es poden trobar més detalls sobre aquesta afirmació al capítol 2 de l'article 
La memòria d'un paisatge gravat. Les pedreres de marès, empremta 
territorial del paisatge identitari de Mallorca (llegir article)